Teresa Pàmies, avui

Ja ho diu el pare de Teresa Pàmies, Tomàs, el roig de Balaguer, en la seva obra cabdal i que va ser l'origen de tot: Testament a Praga(Labutxaca, 2019). L'home (i la dona, afegim avui) és fruit de les circumstàncies. I una literatura, també.

El primer llibre de Teresa Pàmies apareix al 1971, el franquisme llangueix però no acaba de morir-se. Però se l'espera difunt -aquest cop sí, ben aviat-. La societat ve d'un silenci antic i molt llarg, com diu la tornada d'un gran cantant de la postguerra. Cal donar veu als qui van haver de marxar -s'hi jugaven la vida si s'hi quedaven-, han de teixir plegats la història recent, la pròpia identitat i les cartografies del camí que volen emprendre. I Teresa Pàmies necessita tornar a casa. Té 50 anys, la xifra mítica.

Podeu continuar llegint l'article al web d'Abacus