Aquest blog també inclou enllaços als darrers articles publicats
Quan la Institució de les Lletres Catalanes em va demanar que escrivís un text per a aquest espai, immediatament em va venir al cap el text imbatible i referencial de "Qui sóc i per què escric"de Maria-Mercè Marçal[1]. Mireu, us diria, aquest sí que és un text escrit amb sentit, mestratge i rigor... fet amb temps, ganes i alguna cosa...
Una de les conseqüències del feminisme, no desproveït de cert dolor, és un esperit crític en allò que a una li abellia admirar sense topalls ni traves.
Em presento. Soc la Montse Barderi, la filla de Cal Pasqual, un bar restaurant per a obrers situat al carrer del Sol, 124, just davant del Vapor Pissit. Soc i seré, una filla de taverners i ara, que el bar no existeix, em costa passar per aquell carrer perquè sempre hi veig casa meva. La casa que ja no tinc...
Ja ho diu el pare de Teresa Pàmies, Tomàs, el roig de Balaguer, en la seva obra cabdal i que va ser l'origen de tot: Testament a Praga(Labutxaca, 2019). L'home (i la dona, afegim avui) és fruit de les circumstàncies. I una literatura, també.
L'any passat vaig publicar un llibre de dones que han deixat un llegat històric al nostre país. Estic parlant de grans noms que tots tenim al cap, com ara la Mercè Rodoreda o la Josefina Castellví. Un llibre il·lustrat que m'ha donat moltes satisfaccions i una de les més especials ha estat l'oportunitat de poder acostar aquestes dones tan...
Consultant revistes antigues vaig descobrir aquest colpidor diari d'una mestra durant la república. És molt curt i diu, canviant de llengua, el canvi que va suposar la victòria franquista.
