M'agraden molt les històries de dones grans, i somio en què arribin les històries que espero: dones grans, felices, fent la seva vida, aprenent, llegint, cultivant l'amistat, amb curiositat, ganes de saber... i amb certa saviesa, dones que ens ajudin a viure i que donin una imatge alternativa i autèntica d'això de fer-nos grans. Dones com la Teresa...

Es tracta de narracions curtes escrites per Montse Barderi que relaten la vida de 86 dones destacades, profusament il·lustrat per Violeta Crespo

Alguns dels escàndols més recents s'han atribuït a la qüestió d'on es gesta el relat. Que abans el relat es gestava als diaris i actualment les notícies i la realitat també circulen per la xarxa. Que junts per fi hem creat un nou espai de llibertat, de noves veus per dir què passa, fins i tot per fer justícia. Lamento...

Fa un temps em van passar un llibre que ha tingut molt èxit que es deia La
màgia de l'ordre, de Marie Kondo. Me'l vaig llegir amb certa curiositat
per millorar la meva organització i el meu ordre. No tinc un problema
especial amb l'ordre, no pateixo cap síndrome de Diógenes però sempre és
interessant poder aprendre alguna cosa....

Aprofitant la nostra profitosa estada a Faber, on vam tenir tota la pau i disponibilitat del temps per a avançar molt en els nostres projectes, vam quedar la tarda del 21 de març per a fer una presentació a Can Trona de la Vall d'En Bas. Una activitat que ens feia molta il.lusió ja que, d'alguna manera, tornàvem...

Tània Banús ha escrit aquesta fantàstica crítica sobre l'obra de teatre Carola interpretada per Anna Güell i em ve molt de gust compartir-la des de Recomana.cat al meu blog. Per llegir-la cliqueu aquí.

Han passat 10 anys d'aquesta entrevista, no es va publicar mai, era pel programa de Ràdio A Bona Pell de Ràdio Sabadell dirigit per Jordi Tarradas. En directe i a pèl ja vaig contestar altres coses, les preguntes van ser altres... i ara, endreçant paperassa m'hi he ensopegat. Sempre és divertit retrobar-te amb tu, amb una dècada menys, i...

Diuen que una flor no fa estiu ni dues primavera, així que no cal sortir al pas amb flamants excepcions, però està clar que tenim un problema cultural. Em refereixo a l'alarmant mitjana d'edat de la majoria d'espectacles clàssics: el públic ronda la setantena d'anys. Per comprovar-ho només cal acostar-se algun dels escenaris de la ciutat un típic...

La paraula cor ve de cor, cordis. Un tracte cordial vol dir un tracte fet amb el cor, una actitud que busca la concòrdia.