Blog 

Hi ha una escena a Quan érem Refugiats en què Teresa Pàmies es troba un bracet de criatura entre les runes, just després dels bombardejos. Continuar la lectura de l'article a Catorze

Aquí la crítica aparecida en el País

Parla una fidel seguidora de Joc de trons durant vuit temporades, i al final puc afirmar que no em representa. Al meu món hi ha dones que no estan interessades a fer sexe amb altres homes, i no passa res: no han de córrer a desflorar-se abans que s'acabi la sèrie. Brienne de Tarth o Arya Stark m'ha semblat que han de fer un ...

Es usted un creador, tome 7 datos y fabrique una historia: dos mujeres. Maestras. Logran casarse por la iglesia en 1901 haciéndose pasar una de ellas por hombre. Se descubre el engaño. Parto. Escándalo periodístico. Huyen del país y llegan a Portugal. Cárcel. Huida hacia Argentina.

Quan Teresa Pàmies va publicar aquest llibre tenia 67 anys, no era la primera vegada que escrivia en llengua castellana, té diversos llibres com ara Una espanyola llamada Dolores Ibárruri o Romanticismo militante. Amb La Chivata intenta guanyar el Premi Planeta, sense aconseguir-ho -el guanya Terenci Moix-, però és una obra prou bona i interessant...

Cliqueu la imatge i accediu al conte

Mercè Otero-Vidal, com en tots els meus llibres, va ajudar-me amb Dones Úniques (Columna, 2018). Un recull de dones de tots els temps i tots els àmbits dels Països Catalans. Està rere la selecció de dones, comprovant la veracitat de totes les dades. Renyant-me, queixant-se, però sempre allà. Sempre l'escolto i sempre la tinc en compte, encara que...

Vaig llegir Elisabeth Kübler-Ross quan vaig saber que Marçal l'havia llegida. En els dietaris de Marçal, abans d'arribar als 50 hi ha totes les cares de la mort: acceptació, desesperació, esgotament... no la vaig considerar una filòsofa, tot i que no cal ser filòsofa per a poder ser molt interessant.

He trobat un llibre que es diu 99 per cent feliç, i és de filosofia. L'autor agafa aforismes de filòsofs i dialoga amb grans frases d'ells... crec que l'interessant d'això és que cadascú, de manera personal, hi dialogui, és a dir, rebutgi, afegeixi aspectes - o en tregui - o doni la raó a l'aforisme. Aforisme no vol dir...